“Des de certa perspectiva, el viatge ja està fet. El cor sap cap a on es dirigeix i té la valentia de recórrer el camí batec a batec”

Francisco Sianes

No sabia el que m’esperaria a l’altre costat de l’oceà atlàntic, em movia una força, un impuls de sortir d’aquell estancament i de créixer. Només sabia que hi havia d’anar i buscar-me la vida. Jo de nena i de jove coneixia la passió per la vida, pels projectes que creava i en els quals m’implicava i portava uns anys desencaixada, com diu una frase de Gioconda Belli, volia “encendre’m de nou”. No sabia que la meva professió i les professions que es van desplegant, m’esperaven amb els braços oberts, no tenia idea de les benediccions que aquesta terra tenia per mi i que es multiplicarien anys després a Mèxic.

Llavors no era conscient de com operava la màgia, o el poder de la intenció i el que vaig dir càndidament, girant en una cadira, es faria realitat dos anys després de donar el meu primer taller de risoteràpia al Casal de Gent Gran de Cardedeu, amb molta por, poca experiència, però amb la crida interna movent-me. De fet, en aquests vuit anys hi ha hagut un sí que ha estat més gran que jo. Ara, és un sí conscient, íntegre i ratificat.

Vaig venir a moltes coses, les he anat descobrint amb el treball personal i amb les constel·lacions, entre elles a recuperar els meus dons, a anar més enllà de la por. Em sorprenen els moviments que han anat desplegant el camí i tot el que s’ha conjuntat per sintetitzar i presentar avui el meu treball en aquesta web.

Sento un profund agraïment cap a la meva mare i el meu pare per haver-me donat molt més del que van rebre i haver-me recolzat sempre en les meves múltiples aventures. També cap al meu germà, que és alegria per a la meva vida, còmplice i intel·ligent conseller.

Sento un profund agraïment per:

• La porta que em va obrir la Laura Coll per exercir la meva professió com a psicòloga a Catalunya i per haver facilitat la meva iniciació com a risoterapeuta. La generositat d’Anabella Muñoz. Tot allò compartit amb la meva sòcia Carmen Pérez; hores d’escriptura, riures, llàgrimes, celebracions, tancaments i obertures. La presència constant
• La construcció d’aquest projecte en aquests anys i l’aportació en aquesta web per part de les meves amigues i amics, la meva família i les meves exparelles. Està fet de confiança, d’estima, de suport, de generositat.
• Les precioses fotos i recomanacions de Rodrigo Surrell i l’acompanyament amorós, ferm, motivador, dedicat i sobretot generós de Claudia Dakhil al llarg d’aquest procés.
• La correcció d’estil de Majo Siscar, la generosa traducció al català de Gerard Rodríguez i aportació de les i els participants que van compartir els seus testimonis i la seva imatge per a les fotos.
• A German Guirado per la web anterior.
• La valuosa assessoria de Gabriela Gómez, Carmen Barco i Paola Cervantes a l’aplicació d’aquest projecte al llarg dels anys.
• L’entusiasme d’Elizabeth Castell, a l’convidar-me a donar un taller de risoteràpia al seu equip de treball a Mèxic i obrir així, una porta plena d’aquestes.
• Els ensenyaments i l’amistat de Malú Valenzuela, Mónica Gamboa, Judith Vera, Isabel González i Carolina Villa amb qui vaig aprendre el treball en equip i la facilitació dels grups des de l’educació popular, humanista i socioafectiva.
• La meva infància, la meva adolescència, la meva joventut i la meva adultesa, perquè en ella està resignificada la meva història i l’esperit alegre i de joc de les dues famílies que em conformen.
• La inspiració, confiança i impuls dels meus professors i professores, Enrique Aguilar, María Martínez Calderón i Rosa Useleti, així com l’acompanyament amorós i savi dels meus terapeutes i assessors. I les meves amigues i còmplices de formacions, que s’han tornat família afectiva.
• La confiança de les institucions, les persones que les representen i l’estima dels meus col·laboradors.
• L’esperit de molta gent que ha rigut, jugat, plorat, expressat la seva bellesa, obert el seu cor en els tallers i regalat la seva màgia. Com va dir una dona després d’un taller, això és molt més que riure, aquí hi ha ànima. Ara sé que el riure profund, és el riure sagrat en la qual s’expressa l’ànima
• Les meves alumnes i alumnes de Fundesplai, les seves paraules, les seves reflexions, la seva saviesa, el seu obrir-se, el seu compartir, la seva mobilització, els seus desacords, la seva estima i el seu agraïment i el meu.
• Totes les hores compartides en aquests vuit anys amb tanta i tanta gent des d’allò que jo anomeno ‘senzill i essencial’.

Sento profund agraïment per tot l’amor rebut, per tot allò caminat i també les seves caigudes. Quan rebem tant i podem apreciar-ho, prendre-ho, deixar-nos que ens nodreixi i agrair-ho, només ens queda donar un altre pas i després un altre, només ens queda donar fruits, donar l’amor, ser un canal perquè l’amor segueixi circulant entre totes i tots. Oferir-li a la vida més.

I tu com honres la vida?